FÍSICA

Fr. 1

[Diògenes l’enoandès i amic d’Atenes. Compendi sobre la naturalesa].

Fr. 3

[I volia refutar aquells qui acusen la ciència de la naturalesa de ser incapaç de proporcionar-nos cap benefici]. D’aquesta manera, [ciutadans], encara que no estic immers en els afers públics, dic això a través de la inscripció com si hi prengués part, en una iniciativa per demostrar que el que beneficia la nostra naturalesa, a saber, l’alliberament de les pertorbacions, és idèntic per a tothom.

I així, havent descrit el segon motiu per la inscripció, ara segueixo per mencionar la meva missió i explicar el seu caràcter i naturalesa.

Havent arribat ja a l’ocàs de la vida (estant quasi al límit de partir del món a causa de la meva edat), volia, abans de ser vençut per la mort, compondre un [bon] himne [per celebrar] la plenitud [del plaer] i així ajudar ara els qui són sensats. Ara bé, si només una persona, o dues o tres o quatre o cinc o sis o tantes com vulguis, però no masses, estiguessin en un mal tràngol, m’adreçaria a elles individualment i faria tot el que estigués en la meva mà per donar-los el millor consell. Però, com he dit abans, la majoria de la gent pateix d’una malaltia comuna, com en una epidèmia, amb les seves idees falses sobre les coses, i el seu nombre augmenta (car s’encomanen mútuament la malaltia, com els bens), a més, [és] bo ajudar [també] les generacions futures (ja que també ens pertanyen, malgrat que encara estan per venir) i, a més, l’amor a la humanitat ens impulsa a ajudar també els estrangers que vénen aquí. Per tant, donat que els remeis de la inscripció arriben a un gran nombre de persones, volia usar aquesta estoa per a aconsellar públicament les [medicines] que porten la salvació. Aquestes medicines nosaltres les hem comprovat [plenament], perquè ens hem tret de sobre els temors [que se’ns aferren] sense justificació, i, pel que fa als dolors, aquells que no tenen base els hem extirpat completament, mentre que aquells que són naturals, els hem reduït al mínim absolut, deixant-los com una minúcia.

Fr. 2

[... veient que molta gent és víctima de les idees falses sobre les coses i no escolten el cos] quan fa [acusacions] justes i importants contra l’ànima, al·legant que està ferit i maltractat injustificadament per l’ànima i empès a fer coses que no són necessàries (en realitat, els desigs del cos són petits i fàcils d’obtenir —i l’ànima també pot viure bé compartint llur gaudi— mentre els de l’ànima són alhora grans i difícils d’obtenir i, a més de no ser de profit per a la nostra naturalesa, realment impliquen perills). Així (per reiterar el que estava dient), veient que aquesta gent està en aquest destret, jo lamentava el seu comportament i plorava pel malbaratament de les seves vides, i considerava que era responsabilitat de bona persona donar un ajut [benèvol] fins al màxim de la meva capacitat a aquells que són sensats. [Aquest] és el primer motiu [per la inscripció].

Declaro que el temor [va] de la [mort i] dels [déus dominen molts] de nosaltres, [i que] la [l’autèntica joia la proporciona no els teatres] i [ ...i] els banys [i els perfums] i ungüents, [que] deixem per a [les] masses, sinó [la ciència de la naturalesa ...]

Fr. 4

... a nosaltres ... el primer ...

[... i com suposen] alguns filòsofs, i especialment els socràtics. Diuen que dedicar-se a la ciència natural i preocupar-se amb la investigació dels [fenòmens celestes] és superflu i inútil, i [ni tant sols] es dignen [a preocupar-se d’aquestes coses]. 

Fr. 5

[Altres no estigmatitzen] de manera explícita la ciència natural com a innecessària perquè els fa vergonya de fer-[ho], però fan servir altres mitjans per a descartar-la. Car, quan asseguren que les coses són inaprehensibles, quina altra cosa estan dient sinó que no cal dedicar-se a la ciència natural? Després de tot, qui voldrà buscar el que no pot trobar mai?

Aristòtil i aquells que sostenen les mateixes idees peripatètiques que Aristòtil, diuen que no hi ha res que sigui científicament cognoscible perquè les coses estan en un flux continu i, a causa de la rapidesa d’aquest flux, s’escapen de la nostra aprehensió. Per altra banda, nosaltres reconeixem llur flux, però no que sigui tan ràpid que la naturalesa de cada cosa no [sigui] mai aprehensible pels sentits. I realment, [de cap manera els qui sostenen] aquestes idees que estem analitzant han estat capaços de dir (i això és justament el que [sostenen]), que [en un moment] això és [blanc] i això és negre, mentre que [en un altre moment] ni és [blanc ni] negre, [si] no haguessin tingut un coneixement [previ] tant de la naturalesa del blanc com del la del negre.

I així els anomenats [filòsofs efèctics], de qui Làcides [de Cirene] ...

Fr. 6

[I pel que fa als cossos primers, també] anomenats elements, que per una banda han existit des del començament [i] són indestructibles, i [per l’altra] generen les coses, explicarem [què són] després que haguem refutat les teories dels altres.

Bé, Heraclit d’Efes identificà el foc amb el primer element, Tales de Milet l’aigua, Diògenes d’Apol·lònia i Anaxímenes l’aire, Empèdocles d’Agrigent foc i aire i aigua i terra, Anaxàgoras de Clazòmenes les homeomeries de cada cosa, i els estoics la matèria i Déu. I pel que fa a Demòcrit d’Abdera, va fer bé en identificar els àtoms amb els primers elements, però donat que la concepció que en tenia era errònia en alguns aspectes, el considerarem quan exposem les nostres teories. 

Ara acusarem els homes que hem esmentat, no sense polemitzar amb ells, perquè volem salvaguardar la veritat; i començarem amb Heraclit, donat que és el que apareix primer en la nostra llista.

Erres, Heraclit, dient que el foc és el primer element, car ni és indestructible, ja que veiem que es destrueix, ni pot donar lloc a la generació de les coses ...

Fr. 7

........................ aquest .......... no és res ....... buit ....... pot ser afectat, .... pot ser afectat .... infinitud .... res ..... no pot ... l’últim, perquè ell (?) ho sap.

Fins i tot Demòcrit errà d’una manera impròpia d’ell quan digué que entre les coses existents només els àtoms tenen autèntica realitat, mentre que tota la resta existeix per convenció. Ja que, segons la teva explicació, Demòcrit, per a nosaltres serà impossible fins i tot viure, per no parlar de descobrir la veritat, ja que serem incapaços de protegir-nos tant del foc com d’un estrall o de [qualsevol, altra força].

Fr. 8

[Donat que els cossos primers no poden ser trencats per ningú], sigui un déu o un home, hom és portat a concloure que aquestes coses són [absolutament] indestructibles, [més enllà] de la llei natural. Car, [si fossin destruïdes] d’acord amb la [llei natural en el no-res, tot hauria mort].

Fr. 9

[I] sovint els miralls també seran els meus testimonis [que les semblances] i les aparences són [entitats] reals. Ja que el que dic, realment no serà negat en absolut per la imatge que confirmarà el jurament en els miralls. En ells no ens hi hauríem de veure, tampoc no s’hi hauria de crear [cap reflex, si no hi hagués unes emanacions contínues des de nosaltres cap als miralls] que ens [retornessin la imatge]. Perquè això també és una prova convincent de les afluències, veient que cada part es conduïda cap a un punt recte endavant.

Ara bé, les imatges que emanen dels objectes, col·lidint contra els ulls, són la causa tant que veiem les realitats externes com, [entrant en l’ànima, que les pensem. Així que és a través d’aquestes col·lisions] que l’ànima rep al seu torn les coses que veuen els ulls; i després de les col·lisions de les primeres imatges, la nostra naturalesa es torna porosa de manera que, fins i tot si els objectes que hem vist per primera vegada ja no són presents, la ment rep imatges similars a aquestes, [produint visions tant quan estem dormint com quan estem desperts].

[I no ens hem de sorprendre] que això també passi quan dormim, ja que les imatges també flueixen cap a nosaltres de la mateixa manera. Com ho fan? Quan estem dormint, amb tots els sentits com si estiguessin paralitzats i apagats [de nou, en] el son, l’ànima, que [encara] està [ben] desperta [i no obstant això no pot reconèixer] la pobra condició dels sentits en aquell moment, en rebre imatges que se li acosten, té una opinió falsa i no demostrada pel que fa a aquestes, com si realment estigués aprehenent la sòlida naturalesa de les autèntiques realitats, ja que els mitjans per a comprovar les opinions en aquell moment estan adormits. Aquests mitjans són els sentits; ja que la norma i l’estàndard [de certesa] respecte als [nostres somnis] segueixen essent [aquests].

[Contra] el teu [argument, Demòcrit, ara diem això]: la [naturalesa dels somnis no és enviada de cap manera pels déus, com tu dius, o admonitòria, sinó que els somnis més aviat es produeixen, dic, a causa] d’algunes [entitats naturals, amb el resultat que l’argument fal·laç es gira contra ell mateix], ja que, com hem mostrat, les mateixes imatges que produeixen la visió també produiran els somnis i el pensament.

Fr. 10

... dormint ... Així que els somnis no són il·lusions buides de la ment, com sostenien els estoics. Ja que, realment, si ells per una banda deien que eren buides, perquè, tot i que tenen naturalesa corpòria, és extremadament subtil i no afecta els sentits, s’han expressat malament, [donat que les havien d’anomenar] corpòries, malgrat llur subtilesa. I si per una altra banda les anomenen buides perquè no tenen en absolut cap naturalesa corpòria —i és més aviat això que no pas el primer el que volen dir— com es pot representar el que és buit?

Què són doncs? Les visions en realitat tenen una composició que és subtil i no pot ser vista, [però no són buides]. Ja que la ment, essent superior en subtilesa, .... proporciona ... el punt de partida i ... coses ... i mou ........... imaginant que podem ser ferits per una espasa o que caurem en un precipici, passem a tenir por, fins i tot si estem acompanyats. A aquests exemples [afegeixo aquest altre: donat que en els nostres somnis], així també com quan estem desperts, realitzem actes sexuals, no és un bon argument dir que el plaer que n’experimentem sigui irreal perquè estem dormint. Així que no hem de dir que aquestes visions siguin buides, ja que realment tenen un gran poder.

Per altra banda, però, si no són buides, això no significa que siguin sensibles i racionals i que ens parlin, com suposa Demòcrit; perquè les pel·lícules tan subtils i mancades de profunditat o de solidesa possiblement no poden tenir aquestes facultats.

Així que aquests teòrics, els estoics i Demòcrit, es van perdre en direccions contràries: els estoics priven les visions d’un poder que tenen, mentre que Demòcrit les dota d’un poder que no tenen. En realitat, la naturalesa dels [somnis...]

Fr. 11

... ells sortiren d’un embrionari (?) .... [Llavors els avantpassats] de l’home nascut, [segons] l’explicació present, [de la] terra reberen [a més] un tipus particular de fortalesa [inherent] a la naturalesa ...

Fr. 12

[Les cavernes que freqüentaven, atès que volien refugiar-se de] les tempestes hivernals, amb el pas del temps els proporcionaren el concepte de casa, mentre que els embolcalls que feien per a llurs cossos, ja que es protegien tant amb fullatge com amb plantes o fins i tot (perquè ja mataven animals) amb pells, els proporcionaren la noció dels vestits —encara sense trenar, però potser fets amb feltre o amb un procediment similar. Després, el pas del temps els inspirà a ells o a llurs descendents amb la idea del teler.

Així que cap art, [ni tan sols] aquestes, s’hauria d’explicar amb la introducció d’Atenea o de cap altra deïtat, ja que totes foren filles de la necessitat i l’experiència junt amb el temps.

I pel que fa als sons vocàlics —vull dir les paraules i les frases, amb les quals els éssers humans nascuts de la terra emeteren els primers sons—, no presentem Hermes com a mestre, com alguns pretenen que fou (ja que això és una bestiesa evident), ni creguem aquells filòsofs que diuen que foren una invenció deliberada, i que l’ensenyament d’aquests noms va ser atribuït a les coses perquè els éssers humans poguessin tenir [diferents designacions] per a elles i facilitar la comunicació entre ells. És absurd, realment més absurd que qualsevol altra absurditat, alhora que totalment impossible, que qualsevol individu aïllat hagués unit unes multituds tan grans (en aquell temps encara no hi havia reis, i naturalment, en absència de sons vocals, escriptura; i pel que fa a aquestes multituds [hauria estat totalment impossible, excepte per mitjà] d’un decret, que aquestes assemblees s’haguessin produït) i, havent-se reunit, s’hauria d’haver [agafat] una vara (?) i començar a ensenyar a tothom com en una escola primària, tocant cada objecte i dient «d’això en direm "pedra", d’això "fusta", d’això "ésser humà" o "gos" [o] "bou" o ["ase"] ...».

Fr. 13

[Els cossos celestes, quan els remolins d’aire] provoquen [aquests moviments tan forts], són empesos amunt [violentament], però alguns es reuneixen amb altres, mentre que altres no ho fan; i alguns segueixen una trajectòria recta fins un cert punt; altres, com el Sol i la Lluna, una trajectòria obliqua, mentre que altres giren en el mateix lloc, com l’Ossa; a més, alguns es mouen en una òrbita alta, mentre que altres ho fan en una de baixa. Sí, i això constitueix un fet del qual molta gent n’és ignorant: ells suposen que en qualsevol cas el Sol està tan baix com sembla estar, mentre que no està tan baix; perquè si fos així, la Terra i tot el que hi ha en ella seria necessàriament abrasat. Així que, és la seva imatge la que veiem baixa, no el Sol com a tal. Això, però, és una divagació. 

Passem ara a analitzar les sortides i postes i temes afins després d’establir prèviament aquest punt: si hom està investigant fenòmens que no són directament perceptibles i veu que diverses explicacions són possibles, resulta imprudent fer una afirmació dogmàtica sobre una sola explicació; aquesta manera de fer és més pròpia d’un visionari que d’un savi. És correcte, però, dir que, mentre totes les explicacions són possibles, n’hi ha una que és més plausible. 

Per tant, és possible que el Sol [sigui] un disc semblant a un carbó encès [i] d’una textura extremadament fina, [elevat pels] vents i [funcionant com] una font, de la qual algun foc [se n’escapa], mentre que altres hi penetren des del [voltant], a causa de llurs múltiples [mescles], amb agregacions de [parts] petites. Així que ja n’hi ha [prou] del món ... 

Fr. 14

La calamarsa, no sense motiu, és produïda per una aglomeració fina i deslligada, que es deu a [l’energia automovent] del que l’envolta i [es forma] bé per un vent [que és fred] però alt en l’aire o per neu transparent].

Fr. 15

... tots els homes esperaven ................ a perdre. Car si ells experimenten diferents visions, i són incapaços de descobrir de manera comprensible com es produeixen, crec, experimenten temor; i algunes vegades fins i tot [es convencen] que [hi ha] un creador ...

Fr. 16

..... i [ells de manera vehement] acusen la [gent més piadosa] de ser [atea]. I de fet, quedarà clar que no som nosaltres [qui neguem l’existència] dels [déus, sinó els altres].

Així, [Diàgoras de Melos, amb alguns altres que seguien estretament la seva] teoria, assegurà de manera categòrica que els déus no existeixen i atacà [violentament tots els qui pensaven diferent].

Protàgoras d’Abdera, en efecte, exposà la mateixa idea que Diàgoras, però s’expressà de manera diferent per tal d’evitar la seva audàcia excessiva. Ja que digué que no sabia si els déus existien, que és el mateix que dir sabia que no existeixen. I si hagués contrarestat la primera afirmació amb «Però no se que no existeixin», [potser] quasi [hauria] fet una [circumlocució] per [evitar l’aparença de negació] completa dels déus. [Però ell deia] «No se que existeixin», [i no] «No se que no existeixin», fent [exactament] el mateix [que Diàgoras, que incansablement no parava de] dir que [ell no sabia] que existissin. [Per tant], com dic, [en aquest cas Protàgoras] en efecte exposà [la mateixa idea que Diàgoras o ..]

Fr. 17

..................................... [en un carro], fent que hi pugés Triptòlem, proporcionant-li les [tasques] més penoses ..................................................... Ja que, en efecte, mentre honorem de manera suprema Zeus i Demèter com a deïtats, [considerem els éssers humans] no com a [llurs] esclaus, [sinó com llurs amics].

Fr. 18

................ que no hauríem de suposar, estant d’acord amb el que encara és objecte de disputa, ...

................ [No hem de pensar que els déus puguin observar la gent injusta] i [vil] i [noble] i justa. [Si ho fem], grans preocupacions assetjaran la nostra ànima.

Fr. 19

[Passem a contradir Homer, que] diu [tota mena de bestieses] sobre ells, [representant-los de vegades com a adúlters, de vegades com a] coixos, [de vegades com a lladres, o fins i tot essent ferits pels mortals amb una llança], així com [induint els artesans a fer retrats inapropiats]. Algunes estàtues de déus llancen [fletxes i sostenen] un arc, [representats] com Hèracles en Homer; altres són servits per unes bèsties salvatges com a guardaespatlles; en altres estan irats amb els rics, com Nèmesis, segons l’opinió popular; en canvi, hauríem de fer estàtues de déus genials i somrients, de manera que podríem riure amb ells i no pas tenir-los por.

Bé, doncs, poble, reverenciem [correctament] els déus tant en els festivals com en les [ocasions profanes], tant públicament [com privadament], i observem] els costums [dels nostres pares pel que fa a ells i no acusem els éssers immortals pel temor infundat que són responsables de totes les desgràcies], portant-nos [patiments] i [ideant penoses obligacions. I invoquem-los també pel seu nom ... ]

Fr. 20

[De manera que és obvi que els qui obren malament, com que no temen els càstigs que els imposen les lleis, no] temen [els déus]. Això [s’ha de] reconèixer. Perquè si tinguessin [por no obrarien malament]. Pel que fa a [tots] els altres, [la meva opinió és que] els [savis] no són [honrats (pel raonament assenyalat)] a causa dels déus, sinó a causa de llur [recte] raonament i de les [idees] que tenen respecte a certes coses, [i especialment] per les que tenen sobre els dolors i la mort (ja que en efecte, invariablement i sense excepció, els humans es comporten malament, ja sigui a causa de la por o dels plaers), i per altra banda, la gent corrent és honrada a causa de les lleis i llurs càstigs que graviten sobre ells. Però fins i tot si alguns d’aquests es porten bé a causa dels déus i no de les lleis, seran pocs: només s’han de trobar dos o tres individus d’aquests entre aquestes grans multituds, i fins i tot aquests no actuen honradament de manera resolta, car no estan convençuts de manera ferma de la providència. Una clara mostra de la completa inutilitat dels déus per a prevenir el mal comportament el proporcionen les nacions dels jueus i els egipcis, que, al mateix temps que són uns dels pobles més supersticiosos, són alhora els més vils de tots.

A causa de quin tipus de déus, doncs, seran honrats els humans? Perquè no són honrats a causa dels reals o dels jutges de Plató i Sòcrates a l’Hades. Aquesta és la conclusió que segueix; d’altra manera, per què els qui no fan cas de les lleis no haurien de menysprear molt més les faules?

Així que, pel que fa a la honradesa, ni la nostra doctrina la perjudica [ni] la [doctrina] contrària [l’ajuda], mentre que pel que fa a l’altra condició, la doctrina contrària no sols no l’ajuda, sinó que també la perjudica, mentre que la nostra doctrina no sols no la perjudica, sinó que també l’ajuda. Ja que una lleva les preocupacions, mentre que l’altra les afegeix, com ja us hem deixat clar abans.

Que no sols la [nostra doctrina és] útil, [sinó que la doctrina contrària és perjudicial, es demostra clarament amb] els [estoics, que erren completament. Perquè, al contrari que nosaltres] diuen que déu és alhora l’artífex [del] món i que en té cura, mantenint totes les coses, inclosos els éssers humans. Bé, en primer lloc plantegem aquesta pregunta: va ser, es podria preguntar, per ell mateix que déu creà el món [o pels humans? Perquè és obvi que va ser per un desig de beneficiar-se a ell mateix o als humans que s’embarcà en aquesta] empresa. Ja que, com podria ser d’altra manera, si res no es produeix sense causa i aquestes coses foren produïdes per un déu? Passem a examinar aquesta idea i què volen dir els estoics. Ells diuen que fou pel desig de tenir una ciutat i conciutadans, com si el déu [estigués exiliat d’una ciutat] i per això [creés el món i els éssers humans]. Però aquesta suposició —una invenció de llenguatge buit—, és], evidentment, una faula per a guanyar l’atenció de l’audiència i no un argument d’un filòsof natural que busca la veritat, deduint de les probabilitats coses no tangibles per la sensació. I fins i tot si, creient que déu va fer quelcom bo per [a ell mateix], realment [va fer el món i els éssers humans], .................. Car déu [és, dic], un ésser vivent, indestructible [i] benaurat d’una [època a] una altra, posseint una total [autosuficiència]. A més, quin [déu, si] havia existit des del [temps] infinit i gaudit de la tranquil·litat [durant mils d’anys, hauria tingut] aquesta idea de la necessitat d’una ciutat i de conciutadans? Alhora que és totalment absurd que ell, com a déu, hagués de buscar els homes com a conciutadans. I encara hi ha una altra cosa: si ell hagués creat el món com a habitacle i ciutat per a ell, m’agradaria saber on vivia abans que el món fos creat; no trobo cap resposta, en qualsevol cas, cap que sigui consistent amb la doctrina d’aquesta gent que diu que el món és únic. Així que, durant aquest temps infinit, aparentment, el déu d’aquesta gent va estar sense ciutat i sense llar i, com un home desgraciat — no dic «déu»—, sense tenir ni ciutat ni conciutadans, era com un indigent vagabundejant d’un lloc a l’altre. Per tant, si considerem que la naturalesa divina ha creat les coses per al seu propi bé, tot això és absurd, i si ho ha fet per al bé dels homes, encara en resulten conseqüències més absurdes.

Per tant, dividim aquesta digressió en dues —el món i els homes. Parlem primer del món. 

[Si realment] tot estigués ben disposat pels homes i no hi hagués res contrari a ells, la nostra situació seria com la de criatures creades per un déu. Però primer estarem d’acord que ...

Fr. 21

[El mar] té parts [massa grans d’aquesta terra] que comparteix, fent del món habitat una península; és ple d’altres mals, i per acabar-ho d’adobar, té una aigua que no es pot beure perquè és salada i amarga, com si hagués estat feta a propòsit d’aquesta manera per déu per evitar que el homes la beguessin.

A més, l’anomenat Mar Mort, que realment i de veritat és mort (ja que mai no és navegat), fins i tot priva els habitats del seu voltant de part de la terra que ocupen; ja que els fa marxar molt lluny amb els seus atacs impetuosos i de nou inunda llur país quan es retira, com si estigués en guàrdia perquè no solquin la terra amb una arada. 

Així, són, doncs, les coses del món. Però pel que fa a les coses dels homes —passem a veure si estan ordenades per la divina providència. Comencem així: bona, realment, amics meus, [és la criatura home] —una criatura que és [racional, dotada amb preciència] del futur i [capaç de] portar una [vida] benaurada [si] posseeix la virtut pel seu propi [bé i bones predisposicions. Però] aquesta criatura [no té saviesa o ni tan sols virtut, segons] els [estoics, que sostenen aquest punt de vista]; car la [gran follia dels homes els ho impedeix]. I ... no ...

Fr. 22

... postrats [davant de les vostres imatges. Fent dels homes] tirans, permeteu [atrocitats]. Passem a [referir-nos als soldats] que han infringit nombroses penalitats a [tot el món. I ] recordem certes tribus i ..... en el nostre ...

Qui, doncs, [pare Zeus], si escolta [qualsevol conversa dels déus que permeten] mals tan grans que afligeixen [la humanitat ... ?]

Fr. 23

[Ja n’hi ha prou sobre aquest tema, atès que] no cal [dir res] en referència amb (?) la trampa col·locada per mitjans que [resten] ocults (?), si doncs no et [pensis] que no tenim en compte les grans desgràcies que han experimentat algunes persones a causa de l’ambigüitat i complicació dels oracles, o que per nosaltres aquest és el moment de donar una explicació minuciosa del desastre que patiren els espartans [després d’haver consultat l’oracle de Delfos en referència amb Arcàdia].

Fr. 24

En aquest cas, un filòsof natural [usà arguments] d’un dialèctic, intentant l’art de la profecia ocupant-se dels somnis [i confiant-hi] plenament. Ja que ................... [Antifont, diu, predigué quan va ser consultat per un corredor] que anava a competir a Olímpia, que perdria. Car el corredor, diu, digué quan consultava a Antifont, que quan somiava imaginà que una àguila anava a caçar. I Antifont de seguida li [digué que recordés que una àguila sempre té altres ocells davant i que ella va l’última. Però, diu que un altre intèrpret digué, quan se’l consultà], que el déu no digué pas al corredor «seràs vençut» i que l’àguila no és causa de preocupació. Si, gràcies a Antifont, ell (el corredor) no hagués acudit a (l’intèrpret), de manera que [va poder veure que un somni podia ser interpretat de maneres completament diferents, no hauria sospitat que estava rebent un consell no fiable]. ... Ja que ... cosa ... com testifiquen les somnis ...

Fr. 25

[Per a l’home feliç, l’infeliç sempre li sembla més trasbalsat que ell, car és ple de confusió i trastorn].

Fr. 26

.....................................Ja que, en efecte ...

Fr. 27

(Text no traduïble)

ÈTICA

Fr. 28

Compendi de Diògenes d’Enoanda [sobre] les emocions i les [accions].

Fr. 29

[N’hi ha molts que] es dediquen a la filosofia per la [riquesa la i fama], amb l’objectiu d’aconseguir-les, sigui de persones individuals, o de reis que consideren que la filosofia constitueix una possessió gran i preciosa.

Bé, no és per obtenir cap dels objectius mencionats més amunt que ens hem embarcat en la mateixa empresa, sinó per poder obtenir la felicitat a través de l’objectiu anhelat per la naturalesa.

La naturalesa d’aquest objectiu i com no el pot proporcionar ni la riquesa, ni la fama política, ni un càrrec públic, ni una vida de luxúria i banquets sumptuosos, ni els plaers de l’amor, sinó que [només el pot assegurar] la filosofia, ho [explicarem ara, després de presentar-vos el tema. Ja que hem fet aquest text inscrit públicament [no] per a nosaltres, [sinó] per a vosaltres, ciutadans, de manera que us el puguem presentar d’una manera fàcil i accessible sense necessitat d’instrucció oral]. I ... vosaltres ...

Fr. 29 marge inferior (Epic. Sent. 1)

[L’ésser benaurat i immortal] no experimenta dificultats ni les causa als altres, [ja que no es deixa afectar per sentiments d’ira o favor; car aquestes emocions pertanyen als dèbils.]

Fr. 30 

... temps ... i l’hem concebut de manera que, fins i tot [asseguts a casa, puguem mostrar] els béns de la filosofia, no a tota la gent d’aquí, [naturalment], sinó a aquells que són ciutadans assenyats; i no l’hem feta menys per aquells que se’ls anomena «estrangers», tot i que en realitat no ho són. Ja que, mentre diverses parts de la terra donen a pobles diferents diversos països, l’extensió total del món dóna a tots els pobles un sol país, la terra entera, i una sola llar, el món.

No estic pressionant a cap de vosaltres perquè doni testimoni sense pensar ni reflexionar a favor d’aquells que diuen «[això] és cert», ja que [no he establert cap llei sobre] res, [ni tan sols sobre] temes relacionats amb els déus, [si doncs no és que] estiguin totalment [raonades].

[Només] us demano [una cosa, com he fet] ara mateix: fins i tot [si sou] més aviat indiferents i apàtics, no [sigueu] com els passavolants [en el vostre contacte] amb els textos, [consultant] cada un [d’ells] de manera desigual i [deixant de llegir-ho tot ..]

Fr. 30 marge inferior (Epic. Sent. 2)

[La mort] no és res per nosaltres; ja que el que s’ha dissolt està mancat de sensació, [i el que no té sensació no és res per a nosaltres.]

Fr. 31

Comencem, doncs, a analitzar immediatament els plaers, i a més, a examinar curosament els arguments de manera detallada ...

Fr. 32

... [l’últim] essent tan maliciós com el primer.

Després analitzaré breument la follia, ara les virtuts i els plaers.

Senyors, si el punt de discussió entre aquesta gent i nosaltres consistís en la investigació de «quins són els mitjans per aconseguir la felicitat?», i si ells volguessin dir «les virtuts» (que realment seria veritat), seria innecessari donar un altre pas i estar d’acord amb ells, sense més disputa. Però donat que, com dic, el tema no és «quins són els mitjans per aconseguir la felicitat?», sinó «què és la felicitat i quin és el fi últim de la nostra naturalesa?», jo dic ara i sempre, a viva veu a tots els grecs i no grecs, que el plaer és el fi i la millor forma de vida, mentre que les virtuts, que són descurades per aquesta gent (que les canvien del lloc del mitjans al lloc dels fins), no són de cap manera un fi, sinó un mitjà per a un fi.

Deixem establert ara que això és cert, fent-ne el nostre punt de partida.

Suposem, doncs, que algú pregunta a algú altre, tot i que és una pregunta ingènua, «a qui beneficien aquestes virtuts?», òbviament, la resposta serà a l’«home». Certament, les virtuts no són menjar per als ocells que passen, permetent-los volar bé, o per a cadascun dels altres animals: elles no abandonen la naturalesa humana amb la qual conviuen i per la qual han estat engendrades; més aviat és per aquesta naturalesa que les virtuts ho fan tot i existeixen.

Cada (virtut?) per tant ............... mitjans de (?) ... com si una mare, per les raons que siguin, veu que el caràcter que té ha estat convocat, essent necessari llavors que el tribunal pregunti què fa cada (virtut?) i per a qui .................................... [Hem de mostrar] tant quins desigs són naturals com quins no ho són; i en general, que totes les coses que [són incloses] en la [primera categoria es poden aconseguir fàcilment .....]

Fr. 32 marge inferior (Epic. Sent. 6, 8)

[Per a obtenir la seguretat dels homes, el govern i la reialesa són uns béns naturals, sempre i quan] aquest fi es pugui procurar [a través d’ells].

Cap plaer no és intrínsecament dolent; però els] mitjans per a obtenir alguns plaers [impliquen molèsties] que [superen de molt els plaers.]

Fr. 33

... aquestes virtuts ... plaer ... i [de virtuts] ... experimentem [molt] dolor ... el mal [és] ... [de] totes les virtuts ... a part de la tensió ... plaer, però aquests sofistes admeten ... [sovint] no troben ..., [i Zenó] mateix [proposa] l’opinió ..........., com si volgués dir virtut quan ha dit «plaer», i que tots els homes s’hi dirigeixen. I de nou, en un altre lloc, havent oblidat aquesta fam ([ja que ells] no [deien que] ........) ... d’aquest ... així que ... de cap manera .... és capaç, com aquesta gent que para una espècie d’esquer a tots els éssers humans perquè hi caiguin com els peixos o els ocells, amb la boca plena de noms de virtuts, i de vegades ......... ell mateix ... [i il·lusions (?). I no teniu] vergonya, [vosaltres], gent infeliç, [de contradir-vos mútuament i] contradir els altres: [perquè, realment, usant un] enginy [pueril, refuseu] el plaer mentre esteu d’acord de manera intel·ligent amb nosaltres sobre la sensació], de manera que no esteu privats de passar per una zona segura quan us aventureu a escalar cingles.

Bé, ara vull desviar-me de l’error que, junt amb el sentiment d’autoconservació, teniu ben aferrat —un error que més que cap altre fa que la vostra doctrina sigui més ignorant. L’error és aquest: [no] totes les causes precedeixen llurs efectes, tot i que la majoria ho fa, sinó que algunes precedeixen llurs efectes, altres [coincideixen amb] ells, i altres els segueixen.

Exemples de causes que els precedeixen són el cauteri i la cirurgia que salven vides: en aquests casos extrems s’ha de suportar el dolor extrem, i és després d’aquest que segueix ràpidament el plaer.

Exemples de causes coincidents són la nutrició [sòlida] i líquida i, a més d’aquestes, les [relacions sexuals]: no mengem [el menjar] i experimentem plaer després, tampoc no bevem [vi] i experimentem plaer després, tampoc no expulsem semen i experimentem plaer després; sinó que l’acció ens porta a aquests plaers immediatament, [sense esperar] al futur.

[I per les causes que segueixen, un exemple és l’esperar] elogis després de la mort: encara que els homes experimenten plaer ara perquè se’n tindrà un bon record després que hagin marxat, no obstant això, el plaer té lloc més tard.

Ara, vosaltres, essent incapaços d’esborrar aquestes distincions, i sense saber que les virtuts tenen un lloc entre les causes que coincideixen amb llurs efectes (ja que són suportades junt amb el [plaer), erreu del tot].

Fr. 33 marge inferior (Epic. Sent. 10)

[Si el que produeix plaer als llibertins els deslliurés dels temors mentals als fenòmens celestes i a la mort i al dolor, i a més els mostrés els límits dels desigs] i del dolors, no tindríem cap motiu per a censurar [aquesta gent], ja que estarien asseguts [amb plaers a cada costat] i [no experimentarien] dolor físic o [mental] —[dolor que constitueix el mal.]

Fr. 34

... raonant ... [de felicitat ................... és ... esperança, després de seleccionar-los], i cura les emocions errades. Així que, dic, on el perill és gran, també ho és el resultat. Aquí ens hem de desviar d’aquests arguments fal·laços sobre la base que són insidiosos i insultants, i ideats amb una ambigüitat terminològica, per fer [errar] els éssers humans [desgraciats] ....................... no [evitem cada dolor que es presenta i no triem cada plaer, com fa sempre la majoria. Cada persona ha d’usar el raonament], ja que [no obtindrà l’èxit immediat: igual com] l’esforç (?) [sovint] implica un [guany al començament i] alguns [altres quan passa el temps], així també passa amb [l’experimentació del plaer]; car la sembra de llavors no porta [el mateix benefici] al llaurador, sinó que veiem que algunes llavors germinen molt ràpid [i donen fruit, i altres tarden molt més] ............... de plaers i [dolors ........ plaer]. 

I així els .......... [ són] ....... Si .................. [prudència].

Passem ara a [investigar] com hem de fer la vida plaent per a nosaltres tant en el repòs com en les accions.

Comencem primer pel repòs, sense perdre de vista que, quan les emocions que destorben l’ànima desapareixen, les que produeixen plaer entren i ocupen llur lloc.

Bé, quines són les emocions que destorben? [Són els] temors —dels déus, de la mort, i del [dolor]—i, a més [d’aquests], el desig de [sobrepassar] els límits establerts per la naturalesa. Aquestes són les arrels de tots els mals, i [si no] els extirpem, [una munió] de mals ens assetjarà.

[Bé, passem ara a examinar] el nostre temor dels déus ...

Fr. 34 marge inferior (Epic. Sent. 3)

[El límit quantitatiu del plaer és la] remoció de tot dolor. [Qui experimenti plaer, mentre aquest continuï, no pot ser mai destorbat] pel dolor del cos o de la ment o [d’ambdós alhora].

Fr. 35

De fet, aquest temor de vegades és clar i de vegades no —clar quan evitem quelcom manifestament danyós com el foc per por de morir, no clar quan, mentre la ment està ocupada amb una altra cosa, el (temor) es manifesta dintre de nostre i [està a l’aguait ...]

Fr. 35 marge inferior (Epic. Sent. 13)

[No] serviria de res [aconseguir la seguretat entre els homes mentre els fenòmens de dalt i de baix de la terra i en general, de tot el que passa en els límits de l’univers, fos tema d’aprehensió].

Fr. 36

... [productor de plaers] ...........

... [és] ....... ......... del [mite] ...... I ......més .... dels [déus] .... molts .....

Fr. 37

L’ànima proveeix la naturalesa de la causa [última tant de la vida com de] la mort. És cert que el seu nombre d’àtoms constituents, tenint en compte les parts racionals i irracionals, no iguala el del cos, malgrat que envolta tot l’home, i mentre hi està confinada, al seu torn el relliga, com una part mínima de suc àcid qualla una gran quantitat de llet.

I això també és un signe, entre molts altres, de la primacia d’aquesta causa: sovint, malgrat que el cos ha estat assetjat per una llarga malaltia i ha quedat tan reduït i demacrat que la pell pansida a penes recobreix els ossos, i les parts internes semblen buides i sense sang, això no obstant, donat que l’ànima encara hi roman, no permet que la criatura mori. I aquest no és l’únic signe de la seva supremacia, també ho és el cas de les amputacions de mans, i sovint de tots els braços o cames pel foc o l’acer, que no poden llevar la vida. Tan poderós és el domini que la nostra ànima exerceix sobre el cos. I a la inversa, hi ha ocasions quan, tot i que el cos està intacte i no ha sofert disminució de volum, [la facultat de sensació l’abandona, ja que el cos no serveix per a res si l’ànima ja no resta unida] amb ell i [es descomposa. Però, mentre la mateixa part encara roman com a guardiana], l’home [viu. D’aquesta manera, com he dit, l’última] causa [de la vida] és l’ànima [unida] o [separada del cos].

Fr. 37 marge inferior (Epic. Sent. 5)

[És impossible viure plaentment sense viure prudentment] i honorablement i justament, i és impossible viure prudentment i honorablement i justament [sense viure plaentment. Si un home està mancat d’aquestes qualitats, és impossible que visqui plaentment].

Fr. 38

[L’ànima no pot sobreviure a la separació del cos], ja que [hem] d’entendre que també n’és una part. L’ànima per [ella] sola no pot existir mai (encara que [Plató i els] estoics diguin moltes bestieses [sobre aquest tema]) o [experimentar moviment], de la mateixa [manera que el cos] no [té sensació quan l’anima n’està apartada].

Fr. 39

... en moviment perpetu ... Si ...., per què doncs ............ diem ..... fins i tot ser .... aquest.... de (?) el ........ després del cos, .... ella ............... s’uneix amb el cos, si ... poderós .... quan .......................... Com, doncs, Plató, [et vindrà] la immortalitat? O com això [en llenguatge comú és anomenat (?)] imperible ....................?

Els estoics (amb ganes de dir coses diferents dels altres sobre aquest tema) neguen que les ànimes siguin completament immortals, però llavors diuen que les dels necis es destrueixen immediatament després d’abandonar el cos, mentre que les dels homes virtuosos sobreviuen, tot i que també seran destruïdes algun dia. Bé, observeu la notòria inversemblança de llur idea: ells ho afirmen com si el savi i el neci, fins i tot si varien en capacitat intel·lectual, no tinguessin la mateixa mortalitat. Realment, em meravello més [de llur reserva] —com és que, un cop [l’ànima] té el poder d’existir separada del [cos], fins i tot si diem durant el [moment més breu], i ... 

Fr. 39 marge inferior (Epic. Sent. 29 = Sent. Vat. 20)

[Dels desigs, uns són naturals i necessaris; d’altres] naturals, però [no necessaris]; i d’altres no són ni naturals ni [necessaris, sinó productes d’una opinió vana.]

Fr. 40

[I no diguem que l’ànima transmigra i no mor, com fan els òrfics], i [no] solament Pitàgoras [suposa] bojament.

Fr. 40 marge inferior (Epic. Sent. 25)

[Si no refereixes sempre cadascuna de les teves accions a un fi natural, sinó que, quan fas una tria o un rebuig passes a adoptar un altre criteri, les teves accions no seran conformes amb els teus principis].

Fr. 41

........ nosaltres ... el ... [no] com [diuen] els partidaris d’Empèdocles i Pitàgoras. Ja que tenint [memòria(?)] .......

Fr. 42

[Empèdocles, pel que fa a aquestes matèries, va agafar la seva filosofia de Pitàgoras. .................. i equivocant-se (?) diu] que les ànimes transmigren d’un cos a un altre després que el primer hagi estat destruït, i que això succeeix ad infinitum, com si algú no li digués: «Empèdocles, si les ànimes poden sobreviure independentment i no tens [necessitat] (?) que s’eternitzin dintre d’una criatura vivent i per aquest motiu anar-les transferint, de què et serveix la transmigració? Ja que en [el] temps intermedi, durant el [qual] llur transmigració [té lloc interrompent] la naturalesa d’una criatura vivent, elles es trobaran en una confusió total (?). Si, per altra banda, elles no poden sobreviure [de cap manera sense] un cos, per què et fiques en aquest embolic —o més aviat les fiques a elles—, arrossegant-[les] i fent-les transmigrar d’una [criatura a] una altra? I aquestes ....................................................................................................... [Seria preferible] fer les ànimes independents i absolutament indestructibles i no fer-les embarcar en un llarg i tortuós viatge, de manera que finalment, la teva teoria, tot i que encara seria fal·laç, mereixeria més respecte. D’altra manera, Empèdocles, no et creurem pel que fa a [aquestes] transmigracions».

NF 129 = 185

... [el que és natural (?) ... i als altres ... No sé per què ......................................................................................

[Ja que, quan estiguem morts, certament no experimentarem continus plors i gemecs o] els rius de l’infern o altres misteris per l’estil, com [diuen els mites. De manera que la mort no és res] per a nosaltres, [un cop ha desaparegut la sensació], com [ja] he dit [abans] i continuaré també mantenint [de seguida. Perquè] entre nosaltres (els epicuris), la mortalitat ...

Fr. 42 marge inferior (màxima desconeguda)

[El dolor,] quan és lleuger, [no destrueix el plaer,] mentre que el [dolor màxim no dura molt.]

Fr. 43

[Les visions no són il·lusions buides de la ment], com imaginen els estoics, errant completament. De fet, també tenen [la naturalesa] d’imatges corpòries [i] d’impressions de forma similar a tots els objectes visibles que llur flux [ens permet d’aprehendre], com he demostrat també [en] l’escrit anterior a aquest, quan estava analitzant les teories sobre els [somnis]. 

Ara bé, aquestes imatges no tenen en absolut [cap] sensació, com [suposa] Demòcrit [veient que estan fetes] d’àtoms [subtils] i perceptibles només [per la ment. Si] tenen la forma d’aquestes coses congenials a la nostra naturalesa, fan que l’ànima estigui contentíssima; però si aquestes coses repugnen la nostra naturalesa, omplen l’home amb una [gran] pertorbació i temor i [deixen] colpit el seu cor.

Fr. 43 marge inferior (Epic. Sent. 32)

Per a [tots els animals que no pogueren fer pactes de no fer-se mal mútuament o] no fer mal, res no és [just o injust]. I el mateix és veritat per als homes que no pogueren o no volgueren fer pactes per no fer-se mal].

Fr. 44

[L’ànima experimenta] sentiments molt més grans que la causa que els ha generat, de la mateixa manera que [un foc] capaç d’incendiar ports i ciutats s’encén amb una guspira extraordinàriament petita. Però la preeminència d’aquests sentiments [de l’ànima] és difícil de mesurar per la gent corrent: és [im]possible de fer una comparació directa experimentant simultàniament els extrems d’ambdós (vull dir dels sentiments de l’ànima i del cos), ja que és rar que això passi mai, i quan passa, es perd la vida, i en conseqüència, el criteri per a determinar la preeminència d’un dels dos. En canvi, quan hom s’enfronta amb dolors corporals, diu que són més grans que els de l’ànima; i quan [s’enfronta amb els de l’ànima, diu que són més grans que els altres. Car] el que [és present és] invariablement més convincent [que el que és absent], i cada persona és [procliu] sigui per [necessitat o per plaer, a donar preeminència al sentiment que ha tingut. No obstant això, aquesta matèria, que és difícil de mesurar per la gent corrent, el savi la calcula sobre la base de molts factors.

Fr. 44 marge inferior (Epic. Sent. 4 = Sent. Vat. 3)

[El dolor de la carn no dura indefinidament: el dolor extrem és present en un temps molt curt; el dolor que a penes supera el plaer de la carn no dura molts dies; i les malalties cròniques] proporcionen a la carn més plaer que dolor.

Fr. 45 (NF 64)

Incloent la consideració del futur no menys que sobre el present. Aquells que han estat destorbats per sentiments de l’ànima s’han fet mal a ells mateixos i de vegades s’han abstingut de llur alimentació diària. Aliens del que impliquen aquestes accions, afegeixen sofriments corporals a llurs ànimes.

Fr. 46

[On hi ha plaer, mai no tenim] dolor corporal i [dolor mental —tampoc] alhora [ni per separat]. Perquè ...

Fr. 47

[Tampoc no considerem les terribles desgràcies que provoquen] tan grans dolors. Ja que (si és necessari per algú il·lustrar-lo amb alguns dolors), com quan a algú li ha caigut un llamp, o com quan una pedra de quatre peus de llarg l’aixafa amb la velocitat del pensament, o quan hom ha estat decapitat [amb una espasa] amb la velocitat [del llamp]; com, en el nom d’Hèracles, [és de terrible el sofriment en aquests casos, quan la mort esdevé immediatament], i el temps ni tan sols permet un plor o una agonia, sinó que, amb gran vehemència, arrenca l’ànima del patiment?

Per tant, dic, els esdeveniments crítics i també aquells que no estan gaire per sota d’ells, cap dels quals no [comporta a cap criatura dolors de la carn que durin molt, no són gens temuts per nosaltres. Car si el dolor empitjora], no continua de manera severa, ja que la crisi ve i desapareix en poc temps, mentre que si s'alleuja, anuncia la tornada de la salut. Què, doncs, en nom dels dotze déus, hi ha de terrible? O com ens podem queixar amb justícia de la naturalesa, si algú que ha viscut durant [tants anys i tants mesos i [tants dies arriba al seu últim dia?

Així que ni una eventualitat ni] una [altra és dolenta, ja que les crisis no poden durar molts dies], després dels quals [o la mort] portarà a [algú] a una completa inconsciència, o es [recuperarà ràpidament la salut] i es [conservarà la vida]. I pel que fa a les crisis de les malalties, [que de fet], en aquestes circumstàncies són suportables, [per quina raó hem experimentar dolor mental a causa d’elles]?

Fr. 47 marge inferior (Sent. Vat. 33? + Epic. Men. 130-131?)

[El crit de la carn és no passar gana, no passar set, no passar fred. Qui estigui lliure d’això i esperi seguir-ho estant], podria rivalitzar [fins i tot amb Zeus en felicitat.]

[Els menjars] senzills [proporcionen tant de plaer com els refinats quan satisfan el dolor de la gana; i el pa i l’aigua proporcionen el plaer més gran quan són consumits per algú que els necessita.]

Fr. 48

.................. no (?) ......................... Per tant, de tres tipus de dolors —un que ens ve de la mancança, un altre dels esquinços i dels ossos (sigui per cops o imperceptiblement), un altre de les malalties— està en poder de tots poder-ne escapar, en tant que la naturalesa de l’home és capaç d’evitar-los. La mancança ja l’hem analitzada més amunt; i pel que fa a les ferides i similars, amb això ja és suficient. [Ja que] alguns ................, [mentre que altres] ....

Fr. 48 marge inferior (màxima desconeguda)

[Enyorant (?)] el passat ...

Fr. 49

[Ja que, fins i tot si jo no hagués fet res per revelar] i [mostrar la naturalesa] dels plaers, [ells mateixos] encara [ens] revelarien llur naturalesa. D’aquesta manera ....... bé ...... no més. [A través] dels [plaers] corporals [l’ànima] també percep [fàcilment] [aquells que els produeixen]. Car la nostra naturalesa [vol] el [que] és millor per a la [nostra ànima].

A més, l’ànima és clarament més [poderosa] que el cos; perquè [té] el control dels extrems i la supremacia sobre els altres [sentiments], com ja he exposat més [amunt].

[Per tant, si] fem cas dels arguments d’Aristip i tenim cura del cos, [escollint] tots els plaers derivats de la beguda, el menjar i les [relacions sexuals], i en efecte, de totes les coses que no duren [després de llur gaudi], abandonarem l’ànima i ens privarem dels més grans plaers.

Fr. 49 marge inferior (Epic. Sent. 16; cf. Fr. 71.II.9-13)

[Rares vegades l’atzar destorba el savi: és la] raó [la que controla] els temes més grans i importants, [i la que els controla i controlarà al llarg de tota la vida.]

Fr. 50

[Buscant], jutjant per [ells mateixos] l’arrel [del bé], apunten cap [als plaers de l’estomac. Però després de ser afligits per altres desigs, a causa del [mal que] comporten.

Fr. 50 marge inferior (de la Sent. d’Epic. 37?)

... i si no ...

Fr. 51

[Ni la fama política ni els càrrecs reials ni la riquesa proporcionen plaer. Per tant, el] filòsof [no] vol l’autoritat [ni el poder] d’Alexandre [ni fins i tot] més del que ell [tingué], ja que [els éssers humans] són fets [per a no necessitar el que és va].

Fr. 52

.... [profecia] .....

Fr. 53

Per què [el compliment de] certes prediccions és una prova [més forta] de [validesa de la profecia, que el seu no] compliment de la prova [de la seva inutilitat? És il·lògic], en la meva opinió. .... Jo afirmo ...

Fr. 54

.... contradiccions (?) .................... és [així, com diu aquesta gent], i [que és impossible] escapar de la [necessitat], ..... l’error; mentre si ....... sense decidir (?) ............... i .......... Per quin [altre] argument [adoptarà] .......? [Evidentment] [no] en [tindrà cap].

Així doncs, si la profecia [s’elimina], quina altra prova hi ha del destí?

Si hom adopta la teoria de Demòcrit i afirma que a causa de llurs col·lisions dels uns amb els altres, els àtoms no tenen un moviment lliure, i que en conseqüència tots els moviments són determinats per necessitat, li direm: «[No] saps, siguis qui siguis, que realment hi ha un moviment lliure en els àtoms, que Demòcrit fallà en descobrir, però que Epicur revelà, —un moviment de declinació, com ell demostra amb els fenòmens?». La consideració més important és aquesta: si creiem en el destí, tota amonestació i censura són inútils, i ni tan sols [podem castigar justament] els malvats, [ja que no són responsables de llurs pecats]. 

Fr. 54 marge inferior (màxima desconeguda)

[El temps], encara que [proporcionés] plaer eternament, [no augmentaria el plaer] eternament.

Fr. 55

[Així, la necessitat], com [diu ell, no és explicable per ningú, mentre que l’atzar és impronosticable.]

Fr. 55 marge inferior (màxima desconeguda)

.......... imagina ..........

Fr. 56 

[Així que no aconseguirem una saviesa universal], ja que no tots en som capaços. Però si creiem que és possible, realment viurem la vida dels déus. Ja que tot serà ple de justícia i amor recíproc, i no hi haurà necessitat de fortificacions o lleis, o de totes aquestes coses que ideem a causa dels altres. I pel que fa a les necessitats de l’agricultura, donat que [en aquell temps] no tindrem [esclaus] (car, en efecte [llaurarem nosaltres mateixos] i cavarem i sembrarem [les plantes] i [desviarem] els rius i vigilarem [les collites)] ... aquestes coses com ... no ... temps ..., i activitats com aquestes, [d’acord amb el que és] necessari, interromprà la continuïtat de l’estudi [compartit] de la filosofia; ja que [les] labors de granja [ens proporcionaran el que] demana la [nostra] naturalesa. 

Fr. 56 marge inferior (màxima desconeguda)

[No tot animal] pot [fer] un pacte [per no fer o patir mal].

Fr. 57

... [és un exemple que hem de seguir] ...

Fr. 58

... sovint ... malvat

Fr. 59

(Il·legible)

Fr. 60

....................................................... és

Fr. 61

(Il·legible)

 

CARTA A ANTÍPATRE

Fr. 62

De Diògenes.

Estimat Antí[patre],

Tu m’has [donat sovint] signes de [bona voluntat], Antípatre, [tant en la] carta [que ens has] enviat recentment, [i] abans, [quan estava intentant de convence’t] ardorosament que et dediquessis a la filosofia, en la qual tu, [com] qualsevol, [viu] la [vida] més plaent [vivint d’acord amb principis] excel·lents.

Per tant, t’asseguro que estic ansiós de trobar-me amb tu i amb els altres amics a Atenes i a Calcis i Tebes, i estic segur que tots vosaltres també teniu el mateix sentiment.

Les paraules d’aquesta carta te les escric des de Rodes, on fa poc he arribat des del [meu país] al començament de l’hivern ...

Fr. 63

... el nostre país cobert per la neu.

Així, doncs, com anava dient, havent-me obert molt la gana el viatge, intentaré trobar-me amb tu tan aviat com acabi l’hivern, navegant primer a Atenes o bé a Calcis i Beòcia.

Però, ja que això no és segur, tant a causa de la variabilitat i mutabilitat de la fortuna, a més de la meva edat avançada, t’envio d’acord amb la teva petició, els arguments referents al nombre infinit de mons. I has tingut bona sort en aquesta matèria, car, abans que arribés la teva carta, Teodòridas de Lindos, un membre de la nostra escola no desconegut per tu que encara és novell en filosofia, va estar tractant de la mateixa doctrina. I aquesta doctrina resultà més ben articulada com a resultat d’haver estat debatuda per nosaltres dos cara a cara; ja que els nostres acords i desacords, així com les nostres preguntes, van aportar més precisió a la investigació.

Per tant, t’envio aquest diàleg, Antípatre, de manera que puguis trobar-te en la mateixa situació com si hi haguessis estat present, com Teodòridas, assentint sobre determinades matèries i fent-te preguntes en els casos on tinguis dubtes.

El diàleg començava més o menys així: «Diògenes», deia Teodòridas, «que la doctrina [establerta] per Epicur sobre el nombre infinit de mons és vertadera, [n’estic segur], ................ ................., com [si] ............. Epicur .......

Fr. 64

.... el ... del tema investigat .... donant per suposat que tots ...

Fr. 65

Me’n ric de ... i rebutjats els arguments que ens has transmès, d’aquells que diuen que ....... el món és ...... d’algun ..... ....... ocupar-se d’això ...... i dins ............... argument ..... Per tant, per què no puguis obrir la terra de bat a bat i omplir-la i .......

Fr. 66

[Preguntem ara a aquells que ens indueixen a l’error explicant llur teoria. Així que diguem] a aquests senyors: «[Què voleu] dir, [senyors, quan creieu convenient descriure la [terra d’aquesta manera com il·limitada? Limiteu la terra en direcció ascendent cap a dalt, circumscrivint-la] en la volta [del cel, i] des d’aquest punt de partida l’esteneu indefinidament cap a la regió inferior, refusant l’opinió unànime de tots els homes, tant homes corrents com filòsofs, que els cossos celestes segueixen llurs cursos al voltant de la terra tant per dalt com per baix, deixant el sol de banda fora del cosmos i reintroduint-lo obliquament? O no esteu dient això, sinó que una única terra ............. ? ....................... Si ....

Fr. 67

................................... així que ....... a ells ..... Per tant, si les entitats indivisibles les considerem infinites en nombre, i per les [raons] que hem plantejat són incapaces d’ajuntar-se (ja que no hi ha altres entitats sota d’elles per envoltar llur nombre i sostenir-les des de baix i ajuntar-les des de tot arreu), com engendraran les coses, si estan aïllades les unes de les altres? La conseqüència és que no existiria ni aquest món. Ja que si el nombre d’àtoms fos finit, no es podrien reunir.

 

CARTA A DIONISI (I CARUS?)

Fr. 69

[El corrent és dissolt gradualment per l’aire. Com a conseqüència dels embats s’esgota], perquè a causa de la gran extensió [de l’espai] no pot conservar [l’ordre i la posició] dels àtoms. Ara bé, els [corrents] d’àtoms dispersats fàcilment, [tot i que són enduts] en forma de film, [no obstant això, són] reals i estan constituïts [de matèria per naturalesa], de la mateixa manera que [aquests àtoms] són compostos per naturalesa.

[Donat que espera impressions en forma quadrada, l’home acusa] falsament [els ulls quan li fan arribar impressions en forma no quadrada, que] en realitat [ens arriben a través de l’aire] en forma rodona. [Ja que] en aquest cas, [ell no sap], segurament, [que les imatges] emanades [de la torre] són erosionades [per l’aire, però després de tot], ell veu bé [que no són els ulls els que fallen, sinó la ment...]

Fr. 68

[Així que tenint en compte aquestes consideracions], Dionisi i [Carus, en una investigació] de [qualsevol] cosa no evident als sentits, [esperem dels] fenòmens [aquí a la terra], tant l’absència [de contradicció com la de no contradicció].

Fr. 70

[En aquests temes més val que ens féu cas]; sinó, serà tristament necessari que tinguem una llarga discussió sobre ells.

Així que, si haguéssiu oblidat la doctrina que hem exposat a Avi[tià] (?), que el criteri de les nostres accions són els sentiments [tant] de plaer com de [dolor], en referència als quals hem de determinar [tant llur] refús [com la] recerca de quelcom més, guardeu-ho en la memòria.

Però si ho recordeu, què us passa, amics meus, que us embarqueu en una acció com aquesta, que ha portat tant de dolor a Nicèrat i a nosaltres mateixos a causa de les seves desgràcies? Ja que si preteneu haver comprés de manera clara la doctrina, però pel que fa a la decisió d’enviar-nos l’home o no enviar-lo —si [vosaltres] ho haguéssiu de fer [en aquelles circumstàncies o estiguéssiu equivocats] —, ................... [nosaltres] ................... [estàveu equivocats] ............. el [màxim] .... Ni[cèrat].

La dificultat de captenir-se en aquesta matèria ha estat examinada en profunditat, de manera que, després de tot, som capaços de saber que hem de fer ...

Fr. 71

L’atzar es [pot] produir i fer-[nos] mal, però rarament; car no té un combustible del qual se’n pugui llençar més, com en el foc. D’aquesta manera, Epicur, havent considerat aquests temes, no volgué refusar l’atzar del tot (ja que hauria estat precipitat i incompatible amb la respectabilitat filosòfica donar una explicació falsa d’una matèria tan clara i òbvia per a tothom), sinó deixar-lo per uns pocs successos [que anomenà] petits. Així, [doncs, la] disposició [del] savi [pot fer que] consideri el fortuït [com a succeint d’aquesta manera, i així], sembla que rarament tingui un rol [dominant], com diu [el fill de Nèocles]: «És rar que [l’atzar] destorbi el savi: és la raó la que controla [i controlà] les matèries [més grans] i importants». .......... [la majoria] .........

Fr. 72

... [suportava] ... aquests [sobre] les roques ... [els altres ...... fred ...................................................... Al final trobà un lloc per refugiar-se] a les roques, des de les quals el mar ja no el podia arrossegar ni masegar de nou. Com era d’esperar, s’havia empassat <aigua de mar>; estava ferit perquè havia caigut en unes roques aspres. Però començà a refer-se de mica en mica .......... Amb el temps quan, [després de molt, els] atacs de les onades eren intermitents, va arribar a terra, literalment esparracat per tot arreu. Així que s’estirà a [l’extrem d’un] mirador, [on va passar] el dia [d’aquesta manera] i la nit següent, i de nou l’altre dia fins a la nit, esgotat per la gana i les ferides.

Ara [sabem] que el fortuït és beneficiós quan es considera [convenient] per a tu. Perquè l’herald que [et] va portar la salvació total [no] és mort; perquè el proper ..... atzar ....

Fr. 73

[Et segueixo] quan fas [aquestes] afirmacions sobre la mort i m’has convençut que me’n rigui. Ja que no tinc por de Titius i Tàntal, a qui algú descriu en l’Hades, ni m’esgarrifo [quan penso en] la descomposició del cos, [convençut que no tenim sentiments un cop] l’ànima [es queda sense sensació], o sense res més.

Per tant, sobre aquesta matèria he de dir «Seré privat de la vida i deixaré enrere els seus plaers —plaers que després de la mort, però, ningú no enyorarà». Perquè en aquest cas no el posseeix ni una ferma esperança ni un anhel, perquè deixà enrere tots els objectes que també es descompondran d’una manera més palpable. Doncs pels morts, la mort no és res...

Fr. 74

Per què esteu angoixats (?), en el nom d’Atenea? I segurament és característic de l’home bo parlar amb ell mateix i dir això: «Sóc un ésser humà i és possible que fos afectat [d’alguna manera (?)], ja que la carn és així i així i moltes altres coses, de les quals cap no pot succeir». De manera que en cada ocasió pot recordar aquelles afeccions que són naturals, perquè són fàcilment distingibles i estan delimitades com per un compàs.

Fr. 75 (Carta a Antípatre o Carta a Dionisi)

(Il·legible)

FRAGMENTS DE PETITES LLETRES DE POSICIÓ INCERTA

Fr. 76

d’alguns ....

Fr. 77

... diu .... és (?)

Fr. 78

... ni ...... . ....... havent fallat .... sospita ... això ...

Fr. 79.

El [concepte és l’assegurança] que [és responsable de la comprovació de les imatges relacionades] ...

Fr. 80

... i ... de nou ......... per un altre............... ............. igual que ..........

Fr. 81

.... permet ........[plaer] ........ [raonant (?)] ....

Fr. 82

....... [aquest] ........................................................... aquests ........ [això] ............... més ........... jo ..........

Fr. 83

Per [el] ... per ell (?) és ......................... porta ............................................................................. ...de [pors] irracionals. Ja que en efecte des de ..........

Fr. 84

(Text no traduïble)

Fr. 85

... si ell troba [el que es busca(?)] i [quan ha estat trobat (?)] ...

Fr. 86

.............. Per .....

Fr. 87

.... [aquest (?)] ............ és .........

Fr. 88-89

(Text no traduïble)

Fr. 90

.... [imatges (?) ... construïdes] ....

Fr. 91-92

(Text no traduïble)

Fr. 93

... a l’antiguitat .... ni tan sols .... abstenir-se (?) ....... ànima ....

Fr. 94

(Text no traduïble)

Fr. 95

... [lliure de (?)] dolors [i immortal(?)] ...

Fr. 96

... no ........... benaurat .......................................... ... ............ i .......................................................

MÀXIMES

Fr. 97

... [tots] els homes [es poden salvar] a ells mateixos [amb la nostra ajuda i portar a terme una dispersió total de les desgràcies que afecten l’ànima (?) i desfer-se de les emocions pertorbadores i les pors].

Fr. 98

El llamp es produeix per una erupció violenta des dels núvols, quan el vent i una massa compacta de foc surten disparats alhora.

Un terratrèmol es produeix perquè els vents queden atrapats dins la terra, i també d’altres maneres.

Fr. 99

No cal que ens sorprenguem per com es forma la calamarsa a l’estiu. Ja que fins i tot en aquesta època hi ha neu que no es veu, tot i que d’una manera molt fina, i pot produir calamarsa, com també ho pot fer un vent que sigui fred però que estigui molt elevat en l’aire

Fr. 100

[Els elements] de [l’univers no són] ni [déu ni] la matèria, [(que) els estoics [erròniament consideren els últims principis), ni foc ni aire ni aigua ni terra, com suposen altres, sinó entitats indivisibles que són absolutament imperibles i immutables].

Fr. 101

... les coses de ...... [de manera que] cada ..... i ... [no succeeix] .............................................................

Fr. 102

... no ... . ..... la [cosa ........... és]

NF 130 = YF 191

La vida esdevé plaent quan no hi ha por de la mort. Ja que el ...

Fr. 103-104

(Text no traduïble)

Fr. 105

Els dolors extrems no poden durar molt: o ens lleven la vida ràpidament i se’n van amb ella, o llur agudesa disminueix.

Fr. 106

La naturalesa ens força a proferir crits d’agonia quan ens queixem de dolor; però queixar-se perquè no [aconseguim la plena] salut [és contrari a la naturalesa].

Fr. 107

Hi ha tres gaudis no ...

Fr. 108

[Hom] ha de [considerar] la riquesa com [més enllà] del que és natural, [no més útil que l’aigua] per un contenidor que és ple [a] vessar.

Podem mirar les propietats d’altres [sense enveja] i experimentar un [plaer més pur] que ells; perquè [estem lliures de desigs].

Fr. 109

[Els menjars i begudes exquisits ... de cap manera no ens proporcionen l’alliberament del mal i la sana condició de la carn].

Fr. 110

(Text no traduïble)

NF 131 = YF 189

Els desigs vans com el de la fama i similars no sols són vans, sinó que alhora que vans, també són difícils de satisfer. No és diferent del beure molt i en canvi continuar tenint set. Ser l’amo de Pel·la, però [tenir problemes per la companyia, és va].

Fr. 111

... [per mostrar nosaltres] quins desigs són naturals i quins vans.

No és la naturalesa, que és la mateixa en tots nosaltres, la que fa la gent noble o innoble, sinó llurs accions i disposicions.

NF 132 = YF 186

Rarament, la fortuna, que nosaltres anomenem atzar, interferirà en la vida, i normalment és ella la que està sota control.

Fr. 112

L’essencial per a la felicitat consisteix en el nostre temperament, del qual nosaltres som els amos. El servei militar és perillós i hom està subordinat a altres. El parlar en públic comporta agitació i nervis per si podem convèncer. Per què, doncs, exercim ocupacions com aquestes, que estan sota el control dels altres?

Fr. 113

Res no contribueix tant a la satisfacció com no ocupar-se de massa afers, no afrontar temes desagradables i no veure’s forçat més enllà de la pròpia capacitat. Perquè totes aquestes coses provoquen alteracions en la nostra naturalesa.

Fr. 114

[La mort no és res per a nosaltres; car la nostra ànima, tan aviat com arribem als límits inamovibles] i ferms que [constitueixen el límit] de la [vida] natural, [es dissol].

Fr. 115

Entre aquests ... ells diuen ....... naturalesa ....

Fr. 116

... [tant vosaltres com] aquells que [vindran] després de vosaltres ... raó en la mesura en què [sereu convençuts que això] és .......... amb sentiment i exercici continu de les virtuts. Perquè els mitjans de la salvació són aquí. Us hem esculpit aquestes lletres de pedra per si encara no haguéssiu [tingut cap] coneixement sobre aquests temes.

CONSELLS A LA FAMÍLIA I ALS AMICS

Fr. 117

Jo, Diògenes, dono aquestes instruccions als meus parents i família i amics.

Estic tan malalt que ara em trobo en l’estadi crític que determinarà si continuo vivint o no; car un mal d’estomac m’està atacant. Si sobrevisc, acceptaré amb joia la continuació de la vida, mentre que si no sobrevisc, [no rebré malament la mort (?) ...]

Fr. 118

....................... [principis elementals (?)]

ESCRITS EN COLUMNES DE DEU LÍNIES

Fr. 119

[Confio, ja que us adreço aquesta inscripció,] amics meus, [que molts guarireu la vostra ànima. Per què ho dic]? Quins són [els remeis] en el món? La [inscripció], estimadíssims amics, [us ajudarà tant] a vosaltres com [als altres, ja que l’he feta pel benefici dels meus conciutadans; i] l’he feta per sobre de tot [pel desig d’ajudar els nostres descendents] en el cas que passegin amunt i avall per aquesta estoa, així també com per mostrar-me benèvol amb els estrangers que hi ha entre nosaltres [que són sensats]. I essent perfectament conscient que és a través del coneixement dels temes, tant pel que la física com de les emocions, que ja he explicat més amunt, que [s’aconsegueix la tranquil·litat de la ment, sé perfectament que he aconsellat els remeis que porten a la salvació].

Fr. 120

[De Diògenes.

Estimat Menneas (?),

Estic patint d’un atac de còlic, com et vaig escriure. T’envio una explicació sobre aquest tema. Perquè crec que l’extrem màxim del dolor no dura molt ...]

Fr. 121

.... ser .......... [límits (?)] ...... ni .... escrivint .... a ......... [consistent amb] les [bases sòlides] de la constitució mental, el reforçament de ..... com a resultat de la llet quallada fins que em recuperi. [Perquè la] llet quallada, [dic, l’estic prenent després de caure] en [aquesta situació perillosa, per a crear una membrana que envolti el .....]

Fr. 122

........... [escrit] ... i ...... [dona] .... i ................ jo ............ estic convençut que m’he recuperat millor per haver estat recomanat a ella, tant per tu, estimadíssim Menneas, gràcies a la teva bona voluntat i sol·licitud cap a mi, i pel meravellós Carus i el meu Dionisi, en el temps en què vaig estar amb ella a Rodes.

Acomiadant-me també de tu.

Fr. 123

.... [trobareu la] plenitud [de les benediccions] si us [allibereu del dolor], com [ja he mostrat] en un altre [escrit. I] no [hem d’abusar de la naturalesa] ...

Fr. 124

[De Diògen]es.

[Estimada ...]

Fr. 125

[... has de portar a terme una investigació] segura d’elles. [Perquè quan les imatges] de les persones que són lluny [de la nostra vista entren en la ment, causen els més grans trasbalsos. Però si examines la qüestió de manera curosa, veuràs que] les imatges de les persones que no són presents són precisament del mateix tipus que les de les que són presents. Perquè, tot i que les imatges són percebudes no pels sentits sinó per la ment, tenen el mateix poder, ja que descansen en elles persones que estan presents com quan existien amb aquelles altres persones també presents.

Per tant, pel que fa a aquests temes, mare, [tingués el cor tranquil: no creguis] que les visions que tens [de nosaltres siguin dolentes], sinó que, [quan les vegis], pensa que nosaltres estem [adquirint] coses [bones] i guanyant en [felicitat]. Perquè no són petits o [superflus] aquests beneficis que ens fan sentir divins i ens mostren que fins i tot ni la nostra mortalitat ens fa inferiors als immortals i benaurats; ja que quan som vius, estem alegres com els déus, [sabedors que la mort no és res per nosaltres; i quan estem morts, restem sense sensació ....]

Fr. 126

[Alguns temen la mort perquè comporta la pèrdua de coses bones de la vida. Però aquest temor és va: cada home, quan ha esta privat de les coses bones, estarà] igualment [afligit si] percep la pèrdua, però si no se n’adona, com patirà aquesta pèrdua?

Pensa, doncs, en nosaltres, mare, estant sempre joiosos enmig d’aquestes coses bones, i mostra entusiasme pel que estem fent. Però en nom del cel, no siguis tan generosa amb les contribucions que ens estàs enviant constantment. Perquè no vull que et quedis sense res perquè jo pugui tenir més del que em cal; més aviat hauria de ser jo el que s’hauria de quedar sense res i no tu, encara que de fet estic vivint plenament en tot els sentits, gràcies als nostres amics i al pare que ens envia diners constantment, i recentment també per Cleó que envià nou mines. Així que ningú de vosaltres hauria d’estar afligit per culpa nostra, sinó que hauríeu de fer ús d’un altre ...

Fr. 127

[Ara per ara refuses la nostra filosofia; però després potser voldràs, quan s’hagi esvaït la teva hostilitat,] obrir les portes afables a la nostra comunitat i t’apartaràs dels discursos dels retòrics per tal d’escoltar quelcom dels nostres principis. Després d’això, esperarem confiadament que tu també trucaràs molt aviat les portes de la filosofia ............................... ............................. tu (?) i .....

Fr. 128

[Quin avantatge, doncs], Dositeu, [comporta] aquest [desig pel teu fill, en el nom de] Dionís? [Perquè] en realitat .... [sobreviu] ...

Fr. 129

Perquè en aquest cas el que parla tindrà raó en dir que un no és diferent de l’altre. Però això no es pot dir en el cas de la pobresa i la riquesa, ja que veiem moltes coses que pertanyen a la riquesa sense pertànyer a la pobresa, i que pertanyen a la pobresa sense pertànyer a la riquesa. Així que els estoics parlen de manera ignorant de la dificultat i del punt de la diferència; car] llur [argument no assumeix que] la riquesa [és superior] i una cosa [molt més estimada], [i la pobresa, al contrari, o que la pobresa és superior a la riquesa, però ...].

Fr. 130

.............................. [benaurat] ............. ara (?) ................. [Ells] no [ajuden gens a aquest home], ja que, encara que són [genials, estan] relacionats amb la por. [En conseqüència, com he dit, atès que en totes les ocasions] la filosofia [és útil], feu un ús total [de les nostres doctrines i no us hi mantingueu més distants]. I [....... la filosofia] tan .....

Fr. 131

..... a través d’altres ................................... Si, llavors .....

Fr. 132

[Però aquests éssers no estan acostumats a la bona disposició dels seus veïns, ni] de nou, [a afavorir tot el que vol l’home. Per] tant, si ells observen] el que és natural, i ...

Fr. 133

... [tu pateixes el mínim dolor i] .... et procures [el plaer] més ràpid.

Fr. 134

............. temor .....

Fr. 135

(Text no traduïble)

Fr. 136

(Il·legible)

TRACTAT SOBRE LA VELLESA

Fr. 137

Defensa [de Diògenes] d’Enoanda contra aquells que diuen que la vellesa és dolenta.

Fr. 138

Sovint, joves, per Hèracles, he estat realment ofès per aquells qui, tot i que encara no han arribat a la vellesa, [ja consideren que tenen raó a fer serioses acusacions contra la vellesa, sobre la base que exposa els éssers humans a molts mals] ................. N’hi ha que] han guanyat tanta cultura que no sols lloen el poeta Hesíode [per dir «en el miserable llindar de la vellesa», sinó que també citen amb aprovació les paraules de .... ]

Fr. 139

... a ells/ells mateixos [com] Cleobis i Bitó.

Per tant, [amics meus], a fi que no pugueu estar en el mateix estat que la majoria de la gent i ...

Fr. 140

... [aprofitar ........... res] en qualsevol moment .... [necessitat] ......... no [nascut] ..........

Fr. 141

.... «dormir plàcidament, a la manera dels vells».

Bé, jo dic que quan [el cos] ha envellit, la [ment encara es manté] ...

Fr. 142

[Perquè en realitat, els poetes diuen que quan hom s’ha fet vell, encara que sigui incapaç de ser útil] amb el seu cos, [és el millor en el discurs]. Després d’haver escoltat un consell de la] millor [opinió, quan Nèstor parlà a l’assemblea, Agamèmnon, segons Homer digué: «Realment, ancià, un cop més has superat a tots els fills dels aqueus en el debat»; i abans de reunir-se l’assemblea, el rei, també [ho diu Homer] «celebrà un consell dels magnànims ancians». I també n’hi ha altres «apartats de la guerra per la seva edat avançada, però bons oradors». [Al món d’Homer se li afegeix el del poeta tràgic Sòfocles (?) ...]

Fr. 143

... armes [del tot inadequades] per a combatre [les passions del fill de Peleu] i [l’augment de la [famosa] ira ......................................... [si a algú li cal defensar-se, com diu el poeta líric Alcmà, és una virtut emprar] paraules [i no la força]. Perquè jo ...

Fr. 144

...... pitjor.

Lamentar-se [no causa gairebé] cap [molèstia al qui pateix dolor crònic] ...

Fr. 145

[Aquests temes] ara [són] l’objecte de la meva [investigació], i el punt més important sobre aquesta.

Si algú anomena ceguesa l’enfosquiment produït per la vellesa, ................................................................................................... [No és un problema característic dels vells], si de vegades, [d’alguna manera] passa que quan volen [comprendre] alguna cosa [no poden fer-ho; ja que] també succeeix als joves. Perquè, en efecte [el que succeeix rarament] ...

NF = YF 192

[Els joves], per tota la seva impaciència, a causa de l’impacte de certes causes no veien, o eren menys molestats que els vells ................................................................................. [ni l’últim grup] ni el primer. Perquè ambdós grups [tant els joves com els vells] veuen la llum, encara que els vells una mica menys.

I per la duresa d’oïda ...

Fr. 146

[Als vells no els molesta la comparació que se’ls fa amb els] elefants [pel] moviment tan lent de llurs cossos, fins i tot [respecte a això a aquests se’ls titlla de deficients, perquè els elefants tenen fama de ser intel·ligents i extremadament dòcils i de llarga vida. ........................................................... Pel que fa a la debilitat del cos, aquest argument és suficient].

I pel que fa a [l’argument] relacionat amb la [demència] (atès que alguns [també la pateixen), s’ha de puntualitzar] això. En primer lloc ............................................................................................................. [En segon lloc], no oblidem [que] la demència [no] sols la produeix la vellesa, sinó altres [causes d’origen] natural.

I l’argument referent als atacs de follia també (ja que algú també el cita) és com segueix. En primer lloc ... no tenen ...

Fr. 147

[Ja que hom ha d’admetre que molts] que han arribat a vells [en la nostra pròpia comunitat] i [finalment han arribat als cent anys], no sols [no han patit cap de les malalties] que [he mencionat], sinó que [han viscut] amb llurs sentits en perfecte estat [fins] l’últim [dia] de llurs vides. I jo, així que puc, [em revolto] i m’enfronto a aquells que [titllen els vells de ser dèbils per necessitat (?)] ...

Fr. 148

........................................................... Aquest home .... no ..... afers ...... i fama ........... a aquests ................. la mateixa cosa ...................................................................... alguns .......... així que .............. per proporcionar ....... ni són els dolors ... del [cos] .........

Fr. 149

............. Per ........................................... tots (?) ....................................................................... La [privació del desig] no és [de cap manera] un argument [contra] la vellesa. Ja que, en general, on no hi ha desig de coses no hi ha sentiment d’aflicció pel que fa a aquestes, si no és que la persona estigui realment fora dels seus cabals, abatuda per aquesta circumstància tan important —que ha estat privada del [sentiment de desig].

Fr. 150

......................................................................... [Gust] .......... és (?) ......... la [forma (?)] .............................................. [De manera que el plaer fa benaurada la nostra vida, i satisfà la nostra] naturalesa. .....

Fr. 151

.... [de manera que], quan els intersticis [ja no si són, el plaer] pot fer la seva aparició sense provocar cap mal. Perquè la [nutrició] líquida ...

Fr. 152

.................................... és ......................................................................... [ni] quan van a les palpentes troben aquelles coses que volen trobar ni [quan cegament ensopeguen troben el que volen]. ............................   ........................................................... [Esperant] que tindran una vida plaent [per sobre de tot] en la riquesa, s’embarquen en la seva recerca amb frenesí; llavors, si aconsegueixen ser rics, s’indignen perquè no troben el que havien esperat. Sovint, llavors, ...

Fr. 153

.......................................... està provat de manera convincent (?). Dels desigs, n’hi ha que són vans i d’altres naturals. Ara bé, aquells que són naturals volen coses que són [necessàries] per a la nostra naturalesa, [mentre que aquells que són vans] ................................................................................... Que [cal mencionar els] fabulosos tresors de Cresos i els seus lingots d’or o els rius plens d’or que hi corrien? Quin [benefici], pare Zeus, [en va treure] d’aquestes [riqueses]?

Fr. 154

... és (?). Si tu dius «Diògenes, si la felicitat no es troba ni en la riquesa, [què hem de fer per fer-nos la vida plaent?», contestaré ............................................. savi] ......

Fr. 155

[Perquè el que és natural és fàcil d’obtenir, mentre que el que és va [és difícil d’obtenir]. I a part d’això, joves, gran, sí, gran, és l’avantatge [de voler per a vosaltres una gran] pobresa [més que no pas riquesa] ...

Fr. 156

................ [ell pensa .... filosofia] ................. com ......................... Ja que alguns, [demostrant un enteniment vague,] en aquell moment, [fan dentetes als qui] que volen [plaers]. Però més tard, es queixen [de la naturalesa] ...

Fr. 157

.........................................................[arrogant] i [dominant (?)] ..... en poder del (?) vell .... tal com aquest .................................................................. i encara fins al temps present en què vivim, durant molt de temps .... ja no existeixen més. Ja que la raça dels homes desapareix a causa de ...... que l’acompanya.

Fr. 158

... ser incivilitzat [i] ... i .... a prop ... ser considerat mereixedor [del] ... el qual també ...

Fr. 159

(Text no traduïble)

Fr. 160

... ara (?) ...........................

Fr. 161

.........................[, com suposen els estoics. Ells fan les acusacions més serioses contra la nostra naturalesa, [degradant el cos] ....................................................................... [ Ja que moure’s (?)], i [experimentar sensacions], i [pensar en alguna cosa, i pronunciar] paraules [és impossible sense] el [cos. Així que dic, els nostres cossos han de ser honorats]. I ....

Fr. 162

......................................... pensar ..................... [sensació (?) / sentits (?) ....................... precedència ........ a ser] .......................................................... aquest .........................

Fr. 163

............................................... [aquests arguments] sobre .................

Fr. 164

........................... per guiar a algú ............. respecte a això ........... no ......... aquesta .....

Fr. 165

... no pel [vell] ............. aquest ..... i no més ....[de plaer].

Per [aquest motiu, llavors,] ...

Fr. 166

... com això ......... ball (?) ...

Fr. 167

Bé, sigui com sigui, [si vol celebrar un festival durant tota la nit ...]

Fr. 168

... desprès de veure-ho, no podràs alliberar d’immediat la teva vida dels temors si doncs no és que estiguis preparat ...

Fr. 169

......................................... menys (?) ..... té .................... Perquè no vivim .......... [com aquest] ............

Fr. 170

....................... [nosaltres] ...... Homer ..... . [Per] ....

Fr. 171

.... [usarà ................... poder] ....

Fr. 172

El savi gaudeix de la plenitud dels plaers, si ...

Fr. 173

.................................................................. [Bé, Epicur estava d’acord amb això. Per tant, ell] no [nega que] l’home feliç .................................................................. [Però Demòcrit d’Abdera]

Fr. 174-175

(Text no traduïble)

Fr. 176

......... i [el savi] ho jutja fàcilment [tot d’acord amb] els sentiments [i les sensacions] ...

Fr. 177

......................... [sinó que] té .....

Fr. 178

(Text esborrat)

Fr. 179

(Text que no ha sobreviscut; potser no va ser mai inscrit)

FRAGMENTS DE POSICIÓ INCERTA

Fr. 180

... no és possible viure ...

Fr. 181

(Text no traduïble)